Blanes de temps immemorial que és Vila de mariners i pescadors, però per una d’aquelles coses
que solen passar, mai, que jo sàpiga!!, ha tingut tradició de fer regates amb
embarcacions de pesca.
El sistema
de pesqueria què s’efectuava en les nostres contrades era d’embarcacions de
diferents classes, llaguts d’arrossegament o bé de sardinals; però, que jo sàpiga no eren escaients per poder–ne fer regates entre ells ja que els tipus i
formats solien ser de diferent estructura.
Que jo conegui,
fins que vaig néixer, no en sé de cap competició entre cap tipus d’embarcació,
tan sols recordo que per allà els anys 1949-50, amb motiu de la celebració de la Festa Patronal de
Sant Pere, es va organitzar una regata de “bussis” (bots petits de vela llatina
i rem què no sobrepassaven els 18 ó 20 pams, de 3’80 a 4 metres). Crec recordar que
es van celebrar tan sols dues vegades; solien fer-se tant a rem com a vela,
això sí, a vela només hi podien anar dues persones.
Es varen fer al
mig de sa badia, doncs així la gent del poble podia gaudir de l’espectacle.
Creieu-me, era bonic de veritat veure a aquells professionals lluitar entre
ells amb ses veles desplegades tant sols per l’honor de ser el guanyador durant
un any. Bé però el que de veritat vull és explicar-vos de com crec que va
néixer la competició de regates a rem a Blanes. El viscut per mi, si més no, va
anar més o menys així: ja he esmentat abans que en la nostra flota pesquera no
disposàvem d’embarcacions adequades per poder fer regates a rem, tant sols hi
havien 3 llaguts dedicats a la pescaria de l’art de platja els quals eren
embarcacions sense pal per vela ni encobertats, que disposaven de 3 bancs
travessers, amb 6 escalemeres perquè poguessin remar-hi 3 parelles d’homes i un
senó de popa per col·locar-hi el timoner. Aquests llaguts no solien ser bessons,
però era el més semblant per poder-hi amb ells competir.
Així és com van
néixer les regates de llaguts a Blanes; es van formar dos grups de remers, els
uns eren de la pesca de “baixura” els d’arts menors o de bora-bora i els altres eren els d’arrossegament i tots es passaven molts dies entrenant-se pel dia
“gloriós” de la regata, el dia de Sant-Pere. Com ja he explicat, els llaguts eren desiguals, fet que donava peu a que les dues tripulacions haguessin d’entrenar amb els dos llaguts, doncs com què un era més lleuger i menys pesant
que no pas l’altre, el dia de la regata se l’havien de sortejar. La veritat és
que era l’acte més esperat de la festa i solia portar més gent per
poder-les gaudir tant des de la platja com des de les embarcacions que solíem
acompanyar-los en el seu recorregut que acostumava a ser des del moll fins Sa
Palomera, en varies singladures .
Per desgracia de
l’espectacle, no acabàvem mai de fer una competició prou igualitària degut a la
ja esmentada desigualtat dels llaguts, sempre guanyava com és lògic el que li
tocava el llagut més lleuger.
Això crec que va ser
el motiu de què es deixessin de fer les regates amb aquells llaguts. Una
veritable llàstima, doncs era un dels actes més esperat per tothom tant pels
pescadors com pels vilatans aliens a la pesca, però que els agradava gaudir del
bonic espectacle. Això va succeir en els anys 1955-56, però després de tres
vegades ja es va deixar de fer, per l’esmentat motiu de la manca de bons llaguts!
Hi ja passarem
als anys 1988-89, en què la
Confraria de Pescadors, l’Ajuntament i el Club de Vela van
decidir de comprar 4 llaguts a Sant Carles de la Ràpita de les mateixes
característiques i des d'aleshores, ja es van organitzar diferents regates
entre ells. Al cap de poc temps, ja es feien en contra d’altres
poblacions.
Fins aquí és on
jo puc parlar de com es van fundar la que avui són Clubs i Organitzacions
Federades, que, arreu de Catalunya, ja entren en competicions oficials.
